Activitat Educació Infantil: A la cova del rei de la muntaya (Peer Gynt)

Etiquetes

Objectius:
– Escoltar i conèixer l’audició «A la cova del rei de la muntanya» de la Suite nº 1 escrita pel compositor E. Grieg «Peer Gynt» i gaudir-ne.
– Representar la història.

Aquesta audició i la seva representació té molt d’èxit a les classes pel seu caràcter misteriós i emocionant així que us deixaré aquesta proposta, tot i que sempre la podeu adaptar.

Abans d’escoltar-la podeu explicar la història de Peer Gynt: narra les aventures d’un noi (Peer Gynt) amb una gran imaginació i molts somnis de grandesa que es busca constantment problemes. Ha de fugir del seu poble i després de viure aventures tan diferents com un intent de segrest a la gruta dels trols o el seu enriquiment i posterior ruïna al Marroc, torna a la seva llar i als braços d’una dona que l’ha estat esperant durant tots els anys que ha estat fora. Si voleu conèixer la història sencera de les aventures de Peer Gynt mireu aquest vídeo.

A continuació teniu les dues Suites amb unes imatges magnífiques que ens poden ambientar i suggerir algunes emocions sobre la obra.

Com a complement podeu consultar algunes dades de la vida i obra de l’autor: Edvard Grieg.

L’Audició: “A la cova del rei de la muntanya”

Abans de representar l’obra escolteu primer la música. Podeu mirar i escoltar atentament aquesta sensacional interpretació de l’orquestra filarmònica de Berlín i veure els instruments i parlar sobre ells. D’aquesta manera coneixereu molt més la música i quan hagueu de representar-la tindreu molt més clares les parts i el caràcter de l’audició.

Representem la història

Podeu ambientar una mica la sala on representareu l’audició. Recordeu que ha de ser una gruta: podeu baixar la llum, utilitzar llanternes, posar teles, coixins, cadires, capses de cartró…

  1. 0:00 – La filla del rei dels trols vol presentar a Peer Gynt al seu pare, que és el rei de la muntanya i rei dels trols, i per això el porta a la misteriosa gruta on viu aquest. (Peer Gynt no sap que als trols els agrada menjar humans…) L’aire ha de ser tranquil, fosc, intrigant… Heu de simulant els passos lents i acurats de Peer Gynt. Música: El tema és interpretat primer pels contrabaixos en pizzicato, simulant els passos de Peer Gynt acompanyats dels fagots. Després el mateix tema es repeteix, però en un registre més agut – en invertir els papers entre aquests instruments: els contrabaixos fan la melodia i els fagots acompanyen; a continuació es repeteix la versió inicial amb la melodia en els fagots, de manera que l’autor obté una primera secció en forma A-A’-A.
  2. 1:01 Seguidament van apareixent els trols del rei, que volen capturar a Peer Gynt (mentre van entrant cada vegada més instruments). Aquest patró (A-A’-A) el repeteixen els oboès i els violins (instruments de les mateixes famílies que els inicials, però de tessitura més aguda).
  3. 1:39 Finalment, el patró es repeteix amb tota l’orquestra, i intercalant un passatge en mode major. Representeu ara l’entrada en escena del rei de la muntanya (mentre hi ha l’accelerando i el crescendo constants des del començament). En Peer Gynt se n’adona que els trols se’l volen menjar i comença la persecució que es va fent més i més intensa.
  4. L’amagatall dels trols és finalment destruït i la música assoleix el seu punt més fort i ràpid quan ell escapa de la cova. A la coda (al final), una sèrie de cops de plats i sons de timbales esclaten i tapen la resta dels instruments, que és quan la muntanya es desploma i presumiblement mata o fa desaparèixer els trolls. El retorn final a la tònica i l’acord final de si menor simbolitzen la fuga reeixida de Peer.

Activitats complementàries

  • Amb els materials que volgueu feu un dibuix o qualsevol creació plàstica que representi el que heu escoltat, imaginat, etc. Podeu dibuixar la cova amb el rei de la muntanya, els trols, la princesa, en Peer Gynt…
  • Opcionalment, podeu fer una fotografia de la representació o de la vostra creació i enviar-me-la al següent correu dmontero@escolaturodeldrac.cat

Afegiré totes les vostres imatges en una entrada al blog que podran visitar totes les famílies.

Ànims que ja queda poc per tornar-nos a veure…

David Montero

P3 – Treballem les qualitats del so: la durada.

Etiquetes

Objectiu: Treballar les qualitats del so: la durada. Descobrir el contrast so curt – so llarg.

Materials: globus; cartells amb seqüències de durades.

Activitats

  • Agafem un globus i mentre l’anem inflant demanarem als infants que escoltin el so de l’aire: «Com són les bufades, curtes o llargues?»
  • Quan el globus estigui inflat, en controlarà la sortida d’aire fent un so llarg estirant amb els dits la «boca» del globus o curt, estirant i tancant la «boca» del globus, mentre verbalitza el resultat sonor.
  • Dibuixarem en un full unes línies llargues i curtes al mateix temps que es reprodueix amb la veu les diferents durades. Després, els infants han de resseguir aquestes durades, d’esquerra a dreta, amb un dit i convidar-los a reproduir-les amb la veu.
  • Podem fer que els infants inflin globus i que explorin sons llargs i curts. En aquesta edat encara hi ha infants que tenen dificultats per inflar els globus però està bé que ho intentin, si no poden els ajudarem…
  • Dibuixar al terra o en un full una línia llarga i quatre de curtes i indicar a cada nen i nena quina de les durades haurà d’interpretar controlant la sortida d’aire del globus i tot dient llarg o curt.
  • Joc d’endevinar: amb el seu globus inflat, triaran la forma de treure l’aire i es col·locaran d’esquena per tal que l’altra persona no vegi com desinfla el globus. S’ha d’endevinar com ho ha fet, si d’una sola vegada i ha sonat molt llarg, o bé deixant sortir l’aire a poc a poc i han sonat molts sons curts.
  • Reconeixement i reproducció: 1. Presentar els cartells de durada (material d’activitat) i fer que els infants endevinin quin dels cartells hem interpretat (1, 2, 3 o 4). 2. Interpretem els cartells de durada. Es poden canviar d’ordre a mesura que els infants els vagin llegint.

Activitat: fem un vídeo musical – “Over the rainbow” amb piano

Etiquetes

, ,

Hola a tothom, ahir em vaig emocionar molt perquè vaig rebre un vídeo d’en Xavier Dotras (pianista) acompanyant l’enregistrament que jo vaig fer uns dies abans d’aquesta cançó. En Xavier va enregistrar el vídeo escoltant la meva versió i adaptant els acords i la manera d’acompanyar-la a la interpretació meva.

En aquest cas no va ser gens fàcil perquè en el moment d’enregistrar no vaig posar metrònom per quadrar el tempo de la cançó. També vaig canviar algun acord, vaig fer alguna aturada de tempo i altres variants… o sigui que ell em va haver d’escoltar amb molta atenció per poder coordinar la seva interpretació amb la meva. No m’havia dit res així que va ser doble emocionant perquè va ser una sorpresa.

Després vaig muntar el vídeo amb un programa d’edició que permet combinar dos vídeos alhora.

Aquí us deixo el vídeo. Espero que us agradi molt.

Activitat: Crear un vídeo entre dos o més persones tocant instruments musicals, cantant, amb flautes (4t, 5è, 6è) o amb els instruments que volgueu

  1. Quedeu amb un company o companya i parleu sobre una cançó que volgueu enregistrar de les que hem après a la classe amb flauta, cantant… També pot ser qualsevol que us agradi.
  2. Quedeu amb una velocitat de metrònom (pulsació) que us sigui còmoda per tocar i inventeu de quina manera la voleu fer: tots dos canteu o toqueu flautes, un toca i l’altre acompanya… Hi ha moltes possibilitats.
  3. Un dels dos ha d’enregistrar la cançó seguint la pulsació del metrònom. Aquest metrònom és molt fàcil de fer servir: fixeu la velocitat i activeu-lo (poseu-vos auriculars per sentir el metrònom doncs sinó aquest quedarà enregistrat en el vídeo).
  4. Envieu el vídeo al vostre company o companya.
  5. Ara haurà d’enregistrar el vídeo l’altra persona. Ho podeu fer escoltant el vídeo de l’enregistrament del company amb auriculars. Aquesta opció és bona perquè ja esteu interaccionant amb el vostre company o companya i això sempre serà millor que enregistrar sol (també ho podeu fer escoltant el metrònom a la mateixa velocitat sense escoltar el company i després fer la combinació).
  6. Envieu-vos el vídeo i quedeu per tal de que un dels dos pugui editar la combinació d’aquests. La majoria dels editors permeten reproduir els dos vídeos al mateix moment. En aquesta adreça teniu alguns editors de vídeo “els 33 millors editors de vídeo – Xataka”
  7. Ara ve un pas molt important: heu de quadrar molt bé les dues pulsacions a les línies d’àudio dels arxius per tal que soneu junts.
  8. Poseu-li un títol, els vostres noms, dates…
  9. Envieu a qui volgueu la vostra creació artística. Si me l’envieu a mi la penjaré en aquest bloc. 😉
  10. Ànims i molta música!!!

Fins ara,

David.

“Over the rainbow” (David Montero)

Etiquetes

, , , , , , , ,

Hola a tothom de nou, he enregistrat la cançó “Over the rainbow” per compartir-la amb tots vosaltres. He dibuixat l’arc de Sant Martí de la millor manera que ho puc fer: tocant aquesta melodia amb el Saxo Tenor. Així em sumo a aquesta iniciativa que es va començar a Itàlia amb la finalitat que tots els nens i nenes, i tothom en general, sentim que no estem sols. Que tot i haver de mantenir les distàncies estem junts en tot el que està passant. I vull enfortir amb aquest gest, si es pot més encara, el desig que la situació actual acabi aviat i ens puguem tornar a abraçar com abans. Perquè després de la tempesta, surt l’arc de sant martí, amb tots els seus colors i llums.


If happy little bluebirds fly
Beyond the rainbow
Why, oh why can’t I?

“Percussió corporal en família”

Etiquetes

, , , , , , , ,

Hola a tothom! M’he trobat amb un vídeo tutorial que vull compartir amb vosaltres. Es tracta d’una coreografia de percussió corporal creada pel @SantiSerratosa sobre la cançó “Sopa amb trossets de pa” de l’@annaroigdolz. Escolteu primer de tot la cançó i gaudi-la, ja veureu com us encantarà. Al final de l’article us he enllaçat el vídeo amb la coreografia.

La percussió corporal és la producció de sons picant sobre el propi cos, sobre un altre i/o sobre altres elements, utilitzant moviments corporals com picar de mans, fer sons amb la boca (xiular, sons guturals…); espetegar els dits, picar als braços, al pit; fer servir les mans, les cuixes, utilitzant els peus, els dits, les mans i altres parts del nostre cos. També podem fer servir materials del nostre entorn, com poden ser cadires, pals, papers, taules, coberts, etc. Ens permet desenvolupar la improvisació, la creativitat i el llenguatge rítmic expressat amb el nostre cos.

La percussió corporal ens ajuda a:

  • Desenvolupar el reconeixement, la coordinació i la percepció corporal.
  • Assolir l’ordre, l’organització i el control dels impulsos fent ús de les propietats del ritme i del llenguatge musical.
  • Desenvolupar la creativitat i el sentit estètic a partir de seqüències, coreografies i jocs musicals.
  • Potenciar les relacions interpersonals així com el desenvolupament intrapersonal, la integració social i el reconeixement dels altres.

Tutorial dels “Ritmes de la sopa”

Inventeu una coreografia (Forma A-B-A)

Si aquesta coreografia us resulta una mica complicada podeu inventar una de pròpia més senzilla, amb més espai rítmic entre els picaments (dues pulsacions) i menys varietat.

A les parts “A” (al principi i al final) podeu combinar els moviments més senzills: picar a la taula amb les mans, amb els punys, amb els colzes, aixecar els punys, fer veure que mengeu la sopa… sempre deixant un espai de dues pulsacions entre moviment i moviment. Us podeu ajudar dibuixant els moviments en unes cartes i presentar-los a sobre de la taula a on picareu per ajudar-vos a seguir l’ordre.

A la part “B” podeu fer igualment voltes a la taula, ballar lliurement… fins tornar a seure de nou a la taula per interpretar de nou la part “A”

També podeu jugar a endreçar les cartes (moviments) de formes diferents. Després podeu crear combinacions espontànies i improvisades sobre la pulsació de la cançó.

Gaudiu molt!!

Dansa: “Trinco, trinco” (Plou i fa sol)

Etiquetes

,

Aquesta tarda he estat ballant amb el meu fill aquesta dansa i ens ho hem passat molt bé, així que he pensat que la podia compartir amb tothom. És una dansa molt fàcil, coneguda i divertida.

Posició inicial: rotllana, encarats cap a l’interior i amb les mans a la cintura.
Evolucions: Una vegada ha passat la introducció… Caminar de puntetes i endavant quan es canta «Trinco, trinco de puntetes» i endarrere i de puntetes quan es canta «no us mulleu les sabatetes ». Es canvia la posició dels peus i es camina de talons i endavant quan es canta «Trinco, trinco de talons», i endarrere i de talons «no us mulleu els sabatons». Agafats de les mans, i en rotllana, es gira en sentit contrarellotge mentre es canta «Plou i fa sol…». La última vegada que sona el “Plou i fa sol” es repeteix dues vegades, jo acostumo a canviar de sentit del gir, la primera vegada contrahorari (com sempre) i la segona vegada en sentit horari. Molt important: saludeu-vos en acabar la dansa en senyal d’agraïment.

Quan comenceu, escolteu la música sencera dues o tres vegades tot realitzant els desplaçaments de caminar de puntetes i de taló seguint la pulsació concreta del cant i convideu els infants a imitar-vos. Quan els infants tinguin una mica més de domini de l’estructura i del moviment balleu la dansa sencera.

Fer adonar als infants dels canvis de tempo de cada una de les tres repeticions de la dansa. Preguntar com comença, si és ràpid o lent, com acaba, etc. Fer adonar, també, que la part de la dansa on es canta «Plou i
fa sol…» sempre s’escolta al mateix tempo.

Canteu la part de “Plou i fa sol” quan gireu agafats de les mans.

Bibliografia: El petit univers. Ed. Infantil. Ed. Barcanova.

“Per a Elisa” (L. van Beethoven)

Etiquetes

Compositor: Ludwig van Beethoven (1770-1827)

País: Alemanya

Avui en dia està molt estès el consum de col·leccionar autògrafs de personatges coneguts: cantants, futbolistes, artistes de cinema, etc. L’autògraf consisteix normalment en una firma posada damunt un tros de paper qualsevol.

Però fa temps els col·leccionistes d’autògrafs tenien un àlbum a posta, que era un llibre molt ben enquadernat i amb els fulls en blanc. Anaven a un personatge famós i li demanaven que omplís un full de l’àlbum. Si era un dibuixant, potser li feia un retrat o un dibuix, i l’hi dedicava; si era poeta, li escrivia una poesia; i si era compositor, una peça musical. Aquells àlbums arribaven a tenir un gran valor.

Un dia una joveneta que anomenada Elisa va demanar al compositor Beethoven que li dediqués un full del seu àlbum. Ell, amb tot i que tenia grans preocupacions que el feien patir molt, va acollir amb simpatia l’Elisa i li va escriure una partitura titulada: Per a Elisa. Aquella peça musical, que semblava sense importància, es va fer molt famosa i probablement sigui una de les melodies més escoltades arreu del món.

No us agradaria tenir un àlbum així? Podríeu tornar a posar de moda aquell costum…

Per a Elisa, de Ludwig van Beethoven

Així com un pintor podria haver retratat l’Elisa, en Beethoven sembla que la va voler retratar també, però amb música.

  1. 0’00” La primera melodia és bonica, innocent, bella i plàcida, com devia ser l’Elisa. L’acompanyament és suau.
  2. 1’24” Després ve una melodia nova, més curta i molt cantabile,…
  3. 1’33” … que va seguida d’un tros ràpid que acaba reproduint…
  4. 1’38” … els primers sons de la melodia principal, com si l’anunciés. Però aquesta no apareix de cop, sinó que es fa pregar, igual com una joveneta tímida que es resistís a sortir. Primer sentim aquelles notes ràpides insinuant el tema, que es queden aturades, com si la melodia s’aturés, però no es volgués mostrar tota.
  5. 1’42” Fa quatre notes més i es torna a aturar.
  6. 1’44” A la fi, dubtant encara, poc a poc es deixa convèncer i…
  7. 1’46” …tornem a escoltar tota la melodia.
  8. 2’26” De sobte, canvia el caràcter de la peça: ve un acompanyament una mica amenaçant, amb un so que es va repetint amb insistència, i una melodia més inquieta. Sembla com si Beethoven volgués anunciar a l’Elisa que en la vida no tot serà agradable i plàcid Però a continuació, volent tranquil·litzar·la,…
  9. 2’55” …fa una sèrie de notes ràpides i suaus que ens duen a escoltar per darrera vegada…
  10. 3’03” …la melodia de l’Elisa, amb la qual acaba la peça.

ACTIVITATS

  • Audició: Escolta aquesta peça musical amb atenció. La primera vegada pots escoltar-la sencera i gaudir-la parant atenció en la música de manera global, respirant pausadament i intentant concentrar-te en aquesta. La segona vegada intenta seguir el guió (minutatge) i entendre auditivament la descripció musical de l’obra. Escolta-la les vegades que sigui necessari, si ho fas amb molta atenció cada vegada aniràs descobrint coses noves d’aquesta magnífica composició.
  • Expressió corporal: Representar les diferents parts amb moviments. Es pot inventar de cada part un personatge i representar-lo amb mímica.
  • Dibuix: Podeu imaginar l’Elisa demanant una autògraf a en Beethoven i dibuixar aquell moment, podeu dibuixar les melodies, etc. però sobretot podeu deixar que aquesta bonica peça us serveixi d’inspiració…
  • Preguntes: Quin caràcter té la peça: és de ritme molt marcat o més aviat suau? Es toca fort o fluix? Quantes vegades surt el primer tema? Quantes vegades surt la fórmula rítmica llarga i quantes la curta?

Podeu contestar les preguntes als comentaris…

Bibliografia: Moll, J. (1994). La meva amiga, la música. I. Música descriptiva. Mallorca: Ed. Moll.

“El trencanous” (P.I. Txaikovsky) #joemquedoacasa

«El trencanous» és un ballet, l’argument del qual es troba en un dels contes de Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins, que estava de moda a Sant Petersburg el 1880. El conte narra l’amor d’una nena, Clara, per un nino que Drosselmeier li regala el dia de Nadal i que té la forma d’un trencanous. La nit de Nadal Clara s’adorm al costat de l’arbre de nadal de casa seva i té un somni on veu que el trencanous i els seus soldats estan lluitant contra els ratolins i el seu rei. Clara també lluita al costat del trencanous i guanyen als ratolins. En aquest moment, el trencanous es converteix en un galant príncep i els dos personatges van a un país meravellós on són tractats com a prínceps i ballen un conjunt de danses.
El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de P. Ílitx Txaikovski.

Activitats

  • Explicar el conte: “El Trencanous i el rei dels ratolins” (En aquest enllaç hi ha molta informació sobre el trencanous: el conte, biografia de P.I. Txaikovsky i Hoffman, instruments i característiques de l’obra)
  • Escoltar l’audició «Joc de nens, dansa dels pares» del ballet «El trencanous», Op. 71, núm. 6 de Piotr Ílitx Txaikovski (vídeo a partir del minut 22:44 fins 26:50). Fer agunes respiracions pausades conjuntament i, a partir del silenci absolut, anar introduint la música. Convidar els infants a col·locar-se de forma que el seu cos pugui seguir bé la música i escoltar l’audició.
  • Explicar la història que descriu l’audició «Joc de nens, dansa dels pares». El fragment «Joc de nens, dansa dels pares» és el número sis del ballet. En ell es descriu el moment en què un grup d’infants bressolen els seus ninos (entre ells hi ha la Clara bressolant el Trencanous) i, de cop i volta, uns altres infants interrompen l’activitat tocant instruments de joguina. Al cap d’una estona arriben els pares i els avis i per posar una mica d’ordre a la situació i ballen una dansa que els infants observen.

Organitzar un joc d’expressió en família representant les accions que es descriuen a continuació (seguiu el minutatge del vídeo):

  1. 22:44 a 22: 23:24 Algú pot fer de Clara, que té un nino o una nina (Trencanous) i el va bressolant tot cantant melodies per fer-los adormir.
  2. 23:24 a 23: 35 Una altra persona o persones poden fer dels infants, que tindran tot tipus d’instruments de joguina que facin soroll (els ha d’aguantar en silenci fins que, a un senyal, els facin sonar per despertar els ninos).
  3. 23:36 a 24:17 La Clara torna a bressolar el Trencanous.
  4. 24:18 a 24:26 Es torna a interrompre l’activitat de la Clara tocant els instruments de joguina.
  5. 24:26 a 24:52 Arriben els pares. Els infants aturen les activitats que estaven realitzant (bressolar i tocar instruments de joguina), observen els pares i s’asseuen a terra per mirar què fan.
  6. 24:53 a 25:36 Els pares fan la dansa d’obertura del ball amb molta elegància.
  7. 25:37 a 25:49 Els nens i nenes s’afegeixen al ball, deixen els ninos i els instruments de joguina i es preparen per ballar.
  8. 25:50 a 26:50 Tothom balla. (es poden seguir els moviments del vídeo…)

També podeu parlar una mica de l’orquestra i els seus instruments.

Espero que gaudiu molt d’aquesta activitat.

Blibliografia: El petit univers. Ed. Infantil. Ed. Barcanova.