Etiquetes

Compositor: Ludwig van Beethoven (1770-1827)

País: Alemanya

Avui en dia està molt estès el consum de col·leccionar autògrafs de personatges coneguts: cantants, futbolistes, artistes de cinema, etc. L’autògraf consisteix normalment en una firma posada damunt un tros de paper qualsevol.

Però fa temps els col·leccionistes d’autògrafs tenien un àlbum a posta, que era un llibre molt ben enquadernat i amb els fulls en blanc. Anaven a un personatge famós i li demanaven que omplís un full de l’àlbum. Si era un dibuixant, potser li feia un retrat o un dibuix, i l’hi dedicava; si era poeta, li escrivia una poesia; i si era compositor, una peça musical. Aquells àlbums arribaven a tenir un gran valor.

Un dia una joveneta que anomenada Elisa va demanar al compositor Beethoven que li dediqués un full del seu àlbum. Ell, amb tot i que tenia grans preocupacions que el feien patir molt, va acollir amb simpatia l’Elisa i li va escriure una partitura titulada: Per a Elisa. Aquella peça musical, que semblava sense importància, es va fer molt famosa i probablement sigui una de les melodies més escoltades arreu del món.

No us agradaria tenir un àlbum així? Podríeu tornar a posar de moda aquell costum…

Per a Elisa, de Ludwig van Beethoven

Així com un pintor podria haver retratat l’Elisa, en Beethoven sembla que la va voler retratar també, però amb música.

  1. 0’00” La primera melodia és bonica, innocent, bella i plàcida, com devia ser l’Elisa. L’acompanyament és suau.
  2. 1’24” Després ve una melodia nova, més curta i molt cantabile,…
  3. 1’33” … que va seguida d’un tros ràpid que acaba reproduint…
  4. 1’38” … els primers sons de la melodia principal, com si l’anunciés. Però aquesta no apareix de cop, sinó que es fa pregar, igual com una joveneta tímida que es resistís a sortir. Primer sentim aquelles notes ràpides insinuant el tema, que es queden aturades, com si la melodia s’aturés, però no es volgués mostrar tota.
  5. 1’42” Fa quatre notes més i es torna a aturar.
  6. 1’44” A la fi, dubtant encara, poc a poc es deixa convèncer i…
  7. 1’46” …tornem a escoltar tota la melodia.
  8. 2’26” De sobte, canvia el caràcter de la peça: ve un acompanyament una mica amenaçant, amb un so que es va repetint amb insistència, i una melodia més inquieta. Sembla com si Beethoven volgués anunciar a l’Elisa que en la vida no tot serà agradable i plàcid Però a continuació, volent tranquil·litzar·la,…
  9. 2’55” …fa una sèrie de notes ràpides i suaus que ens duen a escoltar per darrera vegada…
  10. 3’03” …la melodia de l’Elisa, amb la qual acaba la peça.

ACTIVITATS

  • Audició: Escolta aquesta peça musical amb atenció. La primera vegada pots escoltar-la sencera i gaudir-la parant atenció en la música de manera global, respirant pausadament i intentant concentrar-te en aquesta. La segona vegada intenta seguir el guió (minutatge) i entendre auditivament la descripció musical de l’obra. Escolta-la les vegades que sigui necessari, si ho fas amb molta atenció cada vegada aniràs descobrint coses noves d’aquesta magnífica composició.
  • Expressió corporal: Representar les diferents parts amb moviments. Es pot inventar de cada part un personatge i representar-lo amb mímica.
  • Dibuix: Podeu imaginar l’Elisa demanant una autògraf a en Beethoven i dibuixar aquell moment, podeu dibuixar les melodies, etc. però sobretot podeu deixar que aquesta bonica peça us serveixi d’inspiració…
  • Preguntes: Quin caràcter té la peça: és de ritme molt marcat o més aviat suau? Es toca fort o fluix? Quantes vegades surt el primer tema? Quantes vegades surt la fórmula rítmica llarga i quantes la curta?

Podeu contestar les preguntes als comentaris…

Bibliografia: Moll, J. (1994). La meva amiga, la música. I. Música descriptiva. Mallorca: Ed. Moll.