Encara que Debussy havia rebutjat el qualificatiu d’impressionista, i l’impressionisme no pot reivindicar el conjunt de la seva música perquè no està present en totes les seves obres i no és l’element fonamental del seu art, una part molt important de la seva inspiració es troba en la natura. Encara que les intencions del músic no siguin essencialment descriptives, hi ha uns llaços molt estrets entre la seva música i els records de les impressions rebudes davant de la natura. Debussy no és ni el primer ni l’últim músic que transposa en música sensacions visuals o auditives viscudes en la presència de la natura i la insistència amb la que ell es dedica a aquesta obra ens fa pensar en la primacia que els pintors impressionistes li otorguen al paisatge. Es nota, i no només teòricament, que Debussy es pronuncia a favor d’una música provinguda del contacte íntim de l’artista amb la natura. La seva música expressa adequadament el moviment de les aigües, el joc de les onades provocat pels vents canviants, les postes de sol…

Cridant al ‘llibre de la natura’, la música es troba més a prop de la natura que de qualsevol altra cosa. Només els músics tenen el privilegi de poder sentir el poema de la nit i el dia, de la terra i del cel, de recrear l’atmòsfera i el ritme grandiós del xiuxiueig de la natura, així com s’ha dit de quasi tota la creació de Debussy.
(Filomúsica, amor a la música)

Anuncis